MESSI, MESSI, MESSI

No se si ens passa a molts, però hi ha dies en que un es pregunta si el que fan falta son noticies o el que sobren son mitjans. Sembla que tots a una, premsa, radio i televisió agafen una borratxera amb una noticia i vinga a donar-hi voltes!. Acabem tots hipnotitzats. Les noticies no acaben per evolució pròpia, sinó que es moren per desgast.Diuen del poder seductor de la publicitat, però el prefereixo al poder mesmèric de la premsa.

Les darreres setmanes ens han arribat a posar malalts amb el Messi, el Madrid-Barça i la hipnosi col·lectiva del Inter… Hem anat tant guiats i d'esma que fins i tot el llenguatge ha quedat afectat; en Màrius Serra, suposo que amb fina ironia, va publicar a La Vanguardia dos articles consecutius, donant 600 possibilitats d'adjectius qualificatius pel Messi.

La cosa també m'ha tocat a mi i de prop; alguns auto denominats amics meus, m'han exigit que escrigui sobre el Messi. Molts d'ells ja m'han dit que saben on visc i coneixen per on es belluguen els meus fills, entenc prou be quan en rigor es tracta d'una amenaça, abans de res la integritat de la meva família i la meva pròpia. No ho discutiré més: avui toca Messi.

D'entre l'allau d'escrits i paraules elogioses, vaig trobar a La Vanguardia del 8 d'abril una brevíssima carta dels lectors que deia:

El niño del Barça
Messi, un niño que juguetea entre los grandes. Todos desearíamos que nunca creciera. Es un gigante incomparable.
Salvatore Adduci
Suscriptor
Barcelona

Pel meu gust una visió molt brillant del Messi. Al seu dot innat, se li ha de sumar la passió infantil pel que fa. Les mares en saben força d'això quan criden als fills a dinar, és a la quarta vegada quan s'obté una llunyana i condescendent resposta.- “Espeeeeera”. També el Messi se'l veu absort fent giragonses amb la pilota als peus. “Passa-la!. Xuta ja!. Espeeeeera”. Se'n surt i la clava. Un prodigi d'imaginació!. Li ha esclatat el nen.

Soc un convençut de que als adults, en freqüència ens perd això: ser adults. El coneixement, l'experiència, la repetició dels fets, sense adonant-se'n, van convertint la nostre vida en una rutina. Ens justifiquem convençuts de que l'experiència és el que ens fa ser eficaços; però per contra, no ens adonem que la rutina és un factor desmotivador. S'entra en un cercle viciós, sense motivació no hi ha imaginació i sense imaginació no hi ha motivació. Els autèntics límits que tenim les persones son els de la imaginació. El coneixement és l'eina, no la frontera i l'eina és l'útil de la imaginació i els reis de la imaginació son els nanos, ja que és d'això del que viuen (els falta l'eina).

Fa uns anys, estàvem un grup de persones en conversa distesa, entre les que hi havia un apreciat escriptor, ex company de feina, Premi d'honor de les Lletres Catalanes, jo sostenia la idea que els professionals davant de la feina, actitudinalment hauríem de comportant-se com si fóssim amateurs, està sempre en situació de com si fos el primer dia. L'escriptor, que el tinc per un dels grans, va saltar vehementment sobre la idea dient-me a mi i a tots als del grup, que no hi estava d'acord: L'amateurisme havia fet grans disbarats al mon, el que s'esqueia era el professionalisme i la professionalització. Discretament vaig plegar veles, no em va semblar adequat polemitzar cos a cos i en public, amb una persona molt ben considerada per mi i en general per tothom. Al cap i a la fi, es tractava d'una idea que en aquell moment tampoc ens duia enlloc, doncs el que en realitat fèiem era temps perquè ens avisessin per passar a dinar. No obstant, allò em devia quedar al pap i avui m'ha revingut al cap.

Passats els anys, haig de reconèixer que potser sí que la paraula amateur no donava el sentit exacta de la idea, m'imagino al admirat escriptor, veient al Pepe Gotera i Otilio, chapuzas a domicilio, potinejant els delicats mecanismes del rentavaixelles de casa seva.

I es que les paraules, no tant sols tenen significat, sinó que ben escollides i col·locades, tenen a més sentit. Dies enrere, li escrivia a un amic poeta, dient-li com m'agradava la facilitat que tenia en el us de les paraules, doncs tot dient el que diuen, transmeten addicionalment un sentiment o per dir-ho en llenguatge d'ara, expressen la idea amb Alta Definició (HD). Aquesta seria la diferencia entre significat i sentit.

Per expressar la meva idea, se'm belluguen tres paraules: amateur-infantil-imaginació, que usades en solitari, referit a un adult, sonen més aviat a insult que no pas a una altre cosa. Sens dubte, no soc un dels grans del llenguatge, no tinc aquella qualitat.

Sempre m'he sentit atret per aquestes persones que tot i sent adultes, tan se val si son pastors com directors generals o futbolistes d'elit, un dia els hi descobreixes un tret amateur-infantil-imaginació, tot explicant-te amb apassionat entusiasme com han construït i funciona tota la maqueta del tren elèctric o com distribueixen les diverses varietats de vegetals a l'hort que s'han fet a casa o la perpetua sorpresa que li causa el Cosmos infinit. Trobo que aquests tipus, els homo-adultus-infans son persones amb varies portes i per tant amb una més amplia gama d'expectatives que les nostres, la dels homo-adultus-adultus que només en tenim una i de vegades inclús ens grinyola al obrir-la una mica més del que ens és corrent.

Com el tema evidentment és el Messi, no em puc estar de demanar-li que segueixi tocant el "tambor de llauna". I és que si s'ho qüestiona, sàpiga que ser homo-adultus-infans és una qualitat, no un defecte. Que si un dia la perdes, seguirà sent un bon jugador com qualsevol dels seus companys (mai vulgaret com l'Slatan), però no el nen, gegant incomparable com és ara.

I ja que avui, sota coacció he parlat de futbol (ja m'agradaria entendre-hi!), ara diré la meva: espero que un dia, algú ens esclareixi l'enigma del nucli Guardiola-Laporta; l'electrò Eto'o, el neutró Ibrahimovich i el protó mare del Bojan. Com creu el mestre Cruyiff, son els petits detalls els que fan canviar les coses i aquest petit detall és el que ens ha impedit estar a la final de la Champions i potser inclús guanyar-la. Com diu aquell, un dia se sabrà tot.