DOCTOR, TINC UNA PORTA QUE NO TANCA BE

Si algú troba un cert interes en aquest blog, al menys per mi, s'ha d'atribuir als comentaris dels lectors que el fan viure. A recer del plantejament d'un tema, és enriquidor que es vagi cavil·lant i d'una cosa es passi a l'altre, tot enllaçant comentaris i idees. Això és el que li dona sentit i valor. És el somni daurat de qualsevol promotor de brain stormings.
Com sempre, tinc la incertesa de si el tema interessarà o no. Per sorpresa meva, el meu amic Ferran cada mes la clava: aquest mes no tindràs cap comentari. Aquesta vegada t'ofegaran a comentaris. Com m'agradaria tenir aquesta pupil·la!. A veure aquesta vegada.
Fa uns dies, llegia que el divulgador científic anglès Matt Ridley, teoritzava dient que tota nova idea és la combinació d'idees anteriors. Els fabricants de carruatges, combinats amb la màquina de vapor, van passar a fabricar trens. De la radio i el cinema en va sortir la televisió. D'un card silvestre del camp i els botons d'un vestit, en va néixer el Velcro i així s'ha anat fent el progrés.
D'aquesta visió tant obvia i aparentment irrellevant, és sobre la que crec valdria la pena donar-hi un parell de voltes.
Teòrics de la psicologia com Donald W. Winnicott, afirmen que la creativitat i el joc es troben en el mateix pla. És per això que és bo estimular a les criatures perquè juguin, doncs els fa créixer. El que pot cridar més l'atenció és la recomanació de que també els adults, ens hem de deixar un raconet on de tan en tan ser nens i poder jugar (cal distingir entre ser nen i ser criatura, d'aquests darrers en trobem bastants i malauradament entre gent amb responsabilitats).
Un altre teoria en psicologia ens diu que el treball fet amb les nostres pròpies mans, concilia el nostre interior amb l'exterior. Per exemple, davant d'una forta tensió psicològica la descarreguem fent ganxet, canviant els mobles de lloc, pintant una habitació, netejant la casa de dalt a baix o estripant i ordenant tots els papers endarrerits de dos anys.
No cal teoritzar massa per adonant-se que l'ensenyament i la docència no han estat mai el fort del nostre país, un que tenia algunes idees innovadores, Ferrer i Guàrdia, el varem afusellar… Avui el sistema es sosté sobre les mateixes estructures bàsiques dels segles XIX i XX i no obstant, el salt fet pel coneixement, la tecnologia, les necessitats i els usos, els comportaments socials i la pròpia moral, és tant bestial que amb la diferencia que hi ha entre 1960 i el 2011 es podria fer la broma, parodiant al poeta, hi han altres planetes, però estan en aquest.
Plantejats tots els ingredients, passem a la cuina.
De la penosa crisi actual, si d'alguna cosa en podem treure profit, és de la promoció d'algunes iniciatives. Deixant de banda el redreçament ètic de la fiscalitat, la banca i el món financer, que costaria creure que pot canviar, sí que necessitem creure que la societat civil alguna cosa pot impulsar, al marge del Gran Poder.
Una innovació radical i molt positiva pel futur de la societat i que al Gran Poder segur que se l'hi en fotria, seria la de que totes les llicenciatures universitàries haguessin d'anar acompanyades del coneixement d'un ofici que forçosament no fos complementari a la carrera i no necessàriament impartit per la pròpia Universitat.
És a dir, tota carrera professional, advocats, enginyers, metges, economistes, periodistes, sociòlegs, filòlegs, musics, etc., haurien de tenir coneixements bàsics, pràctics i suficients d'un ofici corrent i bàsic com plomer, fuster, ebenista, mecànic, electricista, tapisser, paleta, restaurador d'antiguitats, hosteleria…Es tracta de conèixer l'ofici a un nivell mig baix, saber-ne les possibilitats, els materials i els útils i amb capacitat per exercir.
No son estudis per practicar hobbies, encara que… per què no? si agrada. Es tracta de tenir el coneixement d'un segon ofici, en el que l'us de les mans és important i que servirà de eventual pla B a la vida, amb mires a una triple vessant: d'una banda la possibilitat d'alternatives profitoses per un mateix, davant d'eventuals dificultats per exercir la carrera escollida. Encara més, també serviria per escurçar distancies entre homes i dones al trencar-se rutines i convencionalismes socials, una dona podrà escollir, si vol, plomer, paleta o mecànic i un home, modista.
D'altre banda, atenent al concepte que “tota nova idea es la combinació d'idees anteriors” la combinació de diferents coneixements entre sí, als inspirats els actuarà com a potenciador creatiu.
I tenim la tercera vessant, aquesta la veiem cada dia: protocols d'actuació professional, activitat intensiva i absorbent, tensions psicològiques, tot plegat motor d'espessor mental, obnubilacions i rutines que justament son el principal enemic de la creativitat que culmina amb avorriment i la convicció de que la vida s'acaba en la feina. Saber un altre ofici, be sigui practicat com a hobby, be sigui com a nova orientació de vida, no es pot negar que simplificaria molt les coses.
A tall d'exemple, sense que l'especificació vulgui assenyalar especialment a ningú, si un metge de la Seguretat Social o un jutge del Constitucional, a més, sabessin construir una cadira amb traça i ben xula, potser veurien el món d'un altre manera i nosaltres també. Naturalment, això ens ha de valdre per qualsevol altre professió.
Pel fet que es considerin estudis forçosos per obtindre la llicenciatura, no vol dir que es tracti de la instauració d'una nova mili (aquest país te la tendència a convertir les idees en una gorra de plat), cadascú hauria de poder escollir lliurement, segons les seves pròpies inclinacions, habilitats espontànies i naturals. Per cert, per un jove, aquest també seria un bon i molt interessant exercici d'introspecció personal: Què m'agradaria fer a més?.
El temor de que això escatimaria temps i concentració als estudis de la carrera, no hauria de ser el problema, tot professional en actiu sap quantes matèries ha hagut d'estudiar i que per l'exercici de la seva professió no li han servit mai per res. És ben segur que dins d'una reestructuració del pla d'estudis, una rigorosa revisió de les matèries a estudiar tampoc vindrà gens malament.
És cert que projectes a tocar resultats a10 anys vista no donen vots, però també, ja comença a ser hora d'exigir als qui designem perquè ens administrin que posin la mirada més enllà.
Podem fer-ho!. Es clar que també podem quedant-se asseguts rumiant.- i com ho deuen fer els xinesos?.