...I SI HO FÉSSIM AL REVÉS?

...I SI HO FÉSSIM AL REVÉS?

Els que ens dediquem al treball creatiu, quan no te’n surts, és una practica freqüent dir, i si ho féssim al reves?. I sol funcionar.

També es freqüent que dels polítics se’n esperi molt poca creativitat. Si hi ha algunes decisions a prendre, el més probable és que s’adoptin les més avorrides, les menys imaginatives, explicades tèrbolament (si fallés, quedar a cobert), en definitiva, la menys estimulant i eficaç.

Una mostra d’aquesta observació, la trobaríem en l’actitud dels polítics davant del terrorisme d’ETA. Fa uns dies, es va fer un acte d’homenatge a Vic perquè feia 10 anys d’un salvatge atemptat. Posat en el paper dels terroristes els imagino admirats d’ells mateixos, al cap de 10 anys, encara tenia ressò aquella “gesta”. Sens dubte aquest és un bon camí. Tant bo que al cap d’uns quants dies van voler repetir “l’audàcia” a Burgos. Per sort van marrar.

Pocs dies desprès ha vingut lo de Mallorca.

Realment, a Espanya la gestió política del terrorisme no s’entén. Si el principal i de fet únic objectiu del terrorisme es la publicitat, com és que els polítics es presten a ser el motor publicitari?. Els terroristes hi posen la gasolina, els polítics hi donen marxa i la premsa ho esbomba. Només cal una mirada objectiva de la situació per adonant-se que política i terrorisme es retro-alimenten. La raó dels terroristes està clara, però la dels polítics...?

Veure al President del Govern crispat, amb expressió contingudament rabiosa, amenaçant als criminals, uns tipus capaços de fer el que fan, ja em direu quin efecte els hi ha de fer. O escoltar al Lehendakari dient que aquests (referit als terroristes) ni son bascos, ni son res, son merda (sic), és tot un èxit. Segur que es fan un panxó de riure. Quina moguda!: es paren les emissions de radio i televisió, la premsa. El Rei i el fill del Rei. El Bisbe, els Generals i els funerals. En resum, una campanya nacional i internacional impagable i magnificada, amb perjudicis de tot ordre, econòmics i socials, a més de desfermar a una munió de psicopates, entre ells periodistes, que a traves de les emissores de radio van escalfant-se els uns als altres i a veure qui la diu més grossa. Tot un despropòsit.

I si ho féssim al reves?.

Transcendència?, la mateixa que l’accident del autocar de turistes holandesos a Canet on en van morir 8, amb els mateixos drets a viure que qualsevol altre persona de be i que de cap manera buscaven la mort. Sense voler menystenir l’immens dolor i sorpresa que produeixen les morts sobtades i injustes, cal tenir en compte que les morts produïdes per aquests criminals, no son morts heroiques en defensa de cap causa social, ni personal. Elevar la seva mort a la categoria d’heroica, no fa més que enaltir la “gesta criminal” i dins la seva mentalitat i organització, els fa més poderosos i els és més fàcil la captació de nous passarells criminals.

L’actuació policial i judicial ferma (que sembla que ja es fa). L’atenció suficient, continuada i justa als dependents de la víctima, esposa, fills menors i demès, perquè en el futur puguin refer la seva vida, al menys en el que concerneix a lo material, és el que els polítics haurien de vetllar perquè funcionés sigilosament i escrupolosament.

Les relacions del Estat amb aquests assasins, plantejada com una guerra, no fa més que donar ales a aquesta gent. L’obligació del Estat és combatre el crim i si és organitzat encara amb millors armes. No és cap mèrit combatre-ho. Escapçar i detenir a criminals, no s’ha de vendre al públic com una gran victòria, sinó com una rutina, és a dir, no és noticia. L’Estat no hauria de necessitar d’aquest tipus de victòries, ni tampoc la premsa jugar-hi.

Fa uns mesos, ETA va matar amb bomba a un policia al País Basc. Un cop més, es va convertir al pobre home en heroi per un dia. Gran campanya de publicitat amb retransmissió de les naturalment afectades opinions de la família, fotografies i filmacions del funeral i un cop més les coses al inrevés (disculpes pel rodolí, deu ser la deformació professional): el fèretre embolicat amb la bandera espanyola. Home!, tractant-se del que es tracta, és evident que en aquell context, la bandera espanyola simbolitzava la bandera dels contraris i per tan, per ells, els acabem de justificar plenament la seva acció criminal.

Si és que políticament s’hi havia de posar alguna bandera, lo políticament correcta haguera estat posar-hi la bandera d’Euskadi .- “Us en heu carregat a un del País que dieu defensar”, aquest haguera estat el missatge políticament correcta.

No. Els nostres polítics tenen la intel·ligència anquilosada, viuen temerosos de perdre el càrrec i s’han viciat mirant-se els uns als altres, enlloc de mirar al País i a la gent. La gent som únicament l’excusa per seguir mirant-se. De fet, encara no som importants.

I si ho féssim al revés?.