viernes, 1 de octubre de 2010

UNA CARTA A AQUARIUS

La senyora Skog que va fer tot els possibles per ser la meva sogra, si va fracassar, ella no hi va tenir res a veure. Era una dona visionaria que s'ajudava amb uns mapes astrals, molt complicats, que s'hi passava hores mirant-te'ls. Hi veia coses. Jo, haguera pogut passar-m'hi mil anys i l'únic que hi veia era la possibilitat de fer-ne un pòster. Era temps en que jo no podia ni imaginar que el futur era avui; temps que avui, la curvatura de la vida, al igual que la curvatura de la terra, mar endins, fa com si s'empasses la costa.

Un dia, la Sra. Skog abstreta i ficada casi dins d'aquells gràfics astrals, es va despenjar dient-me que quan entréssim a la era d'Aquarius, la humanitat iniciaria una etapa de grans canvis positius. No fa massa, un conegut que també toca aquests temes, em va dir que estem sortint de Piscis i xino xano entrem a la era d'Aquarius. Les velocitats del Cosmos son diferents de les nostres, res d'avui per demà, nosaltres tenim una vida molt més curta i n'hem de fer més via.

Ben mirat potser si que pinten canvis. De fet, l'actual crisi ens ensenya que en la base de tot hi ha la manca d'ètica generalitzada. L'us quotidià de la vida va desgastant valors i principis que es substitueixen per lleis, normes, nous hàbits i costums, segons consideracions morals de conveniència.
Es cert també, que en els darrers 50 anys hi han hagut una pila de novetats que han canviat substancialment tots els valors materials de la vida i no obstant, en valors espirituals, diria que hem anat al inrevés, quan menys no s'ha compassat. Aquest desequilibri, fa difícil congeniar les nostres dues realitats, la física i l'espiritual i no ens confonguem, la religió es una de les maneres d'alimentar l'esperit, no la única.

La ètica és un valor fonamentalment vinculat a l'esperit. A la part física hi vincularíem la llei, és per això que no hem de confondre ètica amb llei. Complint la llei, es poden deixar a 40.000 persones al carrer, sense casa, per no poder pagar, en plena crisi econòmica, el rebut de la hipoteca. Crisi de la que aquesta pobra gent no en son actors, en son víctimes-espectadors. Els actors, son precisament els confiscadors del seu habitatge. És legal? si. Ètic? no. Aquest en seria només un minúscul exemple de coses a quadrar. En faríem un llibre i no acabaríem.
Canvis com aquests serien els que hauríem d'esperar de l'era d'Aquarius. L'home com a ser social i no com a membre d'un col·lectiu de depredadors. En els darrers 500 anys, son massa les innovacions i canvis haguts com per no haver superat ja a Maquiavelo.

El professor Emilio Carrillo, de Sevilla, te un treball que resumeixo i que presenta el panorama dels factors econòmics dels darrers 4 segles i mig. Trobo que la comparativa val la pena conèixer, doncs ens permet deduir com hem arribat on som i on podríem arribar si ens deixem arrossegar.

Segles XVII i XVIII:
Característica bàsica: mercantil (creació y ampliació de mercats).
Eix sectorial: el comerç
Agent hegemònic: el comerciant.
Geoestrategia: mercats regionals i nacionals.
Perfil institucional: institucions predemocràtiques.
Referent territorial: Europa.
Arquetip: els rosegadors, ratolí, esquirol (constància i esforç).

Segles XIX i XX
Característica bàsica: productivitat
Eix sectorial: la industria.
Agent hegemònic: l'empresa.
Geoestrategia: colonialisme y configuració de mercats internacionals.
Perfil institucional: institucions democràtiques.
Referent territorial: Europa i Nord-amèrica.
Arquetip: grans carnívors, lleó, tigre (força física i quan hi ha gana ataca).

Segle XXI
Característica bàsica: especulació de curt termini (màxim benefici, en el menor temps possible).
Eix sectorial: financer (el diner pel diner)
Agent hegemònic: la banca.
Geoestrategia: globalització i conformació de mercats globals.
Perfil institucional: institucions postdemocràticas. Superació dels Estats-Nació i gradual instauració d'organitzacions supranacionales.
Referente territorial: Nord-amèrica-Extrem Orient.
Arquetip: el rèptil, cocodril, llangardaix (mata a traïció, sense necessitat de tenir gana).

Davant de com pinta el segle XXI, la democràcia perd tot sentit. Som dirigits per Ens impersonals, amb objectius obscurs, sense cap mena de sentit social, on ni la persona, ni pobles, ni generacions senceres tenen importància. La vida reduïda a un sol anhel: el diner. Un anhel difús, sense personals objectius concrets i molt menys socials. Diner egòlatra per fer i ser més que l'altre. Una humanitat empobrida que no sap el que és aixecar el cap i mirar enlaire, perquè tampoc sap ni entén que també és un ser espiritual i es conforma, al estil rèptil, a veure-hi curt i arran de terra.

L'evidencia de que estem en una situació desajustada, és que en qualsevol dels terrenys del establishment que vivim i veiem: l'empresa, el mon laboral, la banca, el sector financer, la política, la Justícia, els mitjans de comunicació, les Administracions Publiques, la docència, la medecina, la sanitat, el lideratge religiós… no els és possible existir sense el cinisme, la perversió de valors i l'engany com a sistema. Avui, la hipocresia ja no està mal vista, l'hem convertit en una figura retòrica, en tenim prou en que les coses semblin, no cal que siguin. Ens han convençut de que les lleis son la ètica i no, hauríem de tornar al principi, la ètica inspira les lleis.

Fa mal de dir, pels malentesos que pot produir aquesta idea, però des de la ètica, el món empresarial i també el financer, haurien de girar 180 graus del actual sentit. L'empresa i un empresariat conscienciat, tan se val la mida i l'abast, han de ser motors socials i de desenvolupament. Amb tot això, l'empresari hi ha de guanyar molts diners, per assegurar la pròpia vida i la dels fills, però ja hi han prou evidencies per saber què fan els nets amb les fortunes dels avis.

Ni l'empresa ha de ser un Ens explotador del home, ni la banca usura. L'un és el motor i l'altre el combustible. Si aquests dos àmbits bàsics no poden complir una funció social, no haurien de tenir cap raó d'existir. Itinerar pel mon buscant la fam, per tenir ma d'obra barata, perquè hi hagi un senyor molt, molt i molt ric, a la humanitat li importa un pito i si li ha de importar alguna cosa, és perquè potencialment s'ha convertit en un perill per tots.

Malauradament, tots estem embescats en el sistema. Estem malalts, no ens trobem be, però no sabem d'on ha de venir el remei i mirem cap els de dalt, quan aquests son justament els embescadors (els que ens paren trampes amb besc) que la majoria inconscientment, fan el paper de tontos útils dels voraços Ens sense pàtria, ni identitat.

Avui, a mi, em ve a la memòria la senyora Skog i només se'm acut escriure una carta a Aquarius, igual ens ho arregla.