ARA QUE TINC 10.000 ANYS

A partir de ahora, puedes seguir este blog en su nuevo formato con traductores incorporados, en http://jordisamarra.com

Tinc dos amics practicants de religions diferents, és la moda. L'un, s'ha convertit al gimnàs amb footing inclòs, si algun dia per les obligacions no pot exercitar-se, queda carregat de remordiments i penediments per haver comés un pecat mortal. Lo de mortal, no n'estic segur, però em sembla que ve perquè si et mors carregat amb aquell pecat, vas de pet al infern, però no me'n feu massa cas, sovint feia campana a catecisme, tenia un truc.

Apart del esforç, cosa lloable, el meu amic te tot un sortit de litúrgies: grapadet d'avellanes abans de córrer, control de pulsacions, control de recuperació de pulsacions, ingesta de líquids diversos, tot sota control, rigor i pauta. Abans aquest noi no era així. Sortir a dinar amb ell, t'acaba fent sentir com un golafre inconscient. No se'm havia acudit mai que tants aliments legals, fossin tan nocius, així que acabem dinant enciams diversos, verdures planxa i de postre ni gelat, una punyetera poma. Tot i aquest to critic meu, estic convençut que de veritat ha de ser sa, perquè per casa hi volta una mascota que més o menys menja igual i no hi ha manera de que es mori.

L'altre amic, la seva religió l'ha trobat en la tecnologia, especialment la informàtica que li omple tot. S'ha proveït de tota mena d'instrumental litúrgic, gama completa de pods i pads, portàtils i el luxe del “telefono fantástico” que l'únic que no fa és assecar el cabell, es clar que ell és calb i això ho explica tot. Aquesta nova religió ha generat a la vegada un nou comportament social, et parlen però no et miren, la mirada sempre està fixada en una pantalla. Estic segur que molt aviat hi haurà una càmera que col·locada al front, rollo otorrino, anirà connectada a l'aparell i encara que tu estiguis davant d'ell, et veurà a traves de la pantalla; això si, estaràs en un requadret petit, a dalt a la dreta, canviable a l'esquerra amb a penes un gest tàctil.

El darrer dia que el vaig veure estava desolat, se li havia mort el profeta, l'Steve Jobs. Suposo que era broma quan em va dir que volia passar-se per la botiga Appel de Nova York, la de la cinquena, per retre-li homenatge. Aquesta botiga és la nova Meca d'aquesta religió, inclús te la seva Kaba (cub), però en aquest cas no és de pedra negre, sinó de vidre.

Sembla que estem disposats a passar del monoteisme d'un Déu Universal, al multiteisme de petits déus mes propers i acomodaticis, de benefici immediat i directa. No cal morir-se per obtindre'n el benefici.

De fet, aquesta ha sigut de sempre la gran aspiració del ser humà, déus benefactors i eficaços; ja hi ha la dita “que Déu hi faci més que nosaltres”, així que res de nou sota el Sol. Si ens mirem el decurs de la Humanitat, tota la historia està plena de religions i ídols adaptats al tipus de vida del moment. L'antic Testament ens narra com Moisès quan anava a recollir els Manaments al Mont Sinaí, el seu germà Aaron a peu de muntanya, va muntar una secta que adorava un bou d'or que s'havien fabricat, probablement en un intent esperançat d'omplir miraculosament les panxes de tota aquella gentada.

Sumèria, Babilònia, Egipte, Grècia, Roma, Constantinopla, per només parlar dels més significatius de la nostre cultura, han tingut déus i ídols de totes les castes, sexes i formats, i és que la Humanitat, en lo essencial, va girant entorn el mateix. Sense anar més enllà, llegint, per exemple, les Catilinaries de Ciceró (63 A.C.), ens semblarà estar llegint La Vanguardia.

Des Heròdot ençà, hem acumulat molta historia i moltes generacions que han fet espectaculars progressos en lo material i lo aparent, i molt pobres avenços en lo espiritual.

L'Espiritualitat, Déu i Religió no son la mateixa cosa, però sovint, per mandra de pensar, es barreja tot i ja se sap com n'és de senzill menystenir el que s'ignora. En qualsevol cas, avui si es parla d'espiritualitat es canta bastant i dóna poca conversa; és més, segons com, ets una mica figa flor; però els qui viuen amb conviccions i tenen recursos espirituals (no calen creences religioses), tenen estatura moral, gaudeixen d'un paisatge mental molt més ampli, i d'una vida genèricament oberta a l'estima. El principal valor de l'espiritualitat és que actua com a netejador, et connecta i vincula a l'Univers i te'n fa part integrant.

L'origen net de l'actual situació de crisi, és la supremacia de la petitesa, dels que viuen en el seu microunivers tan petit com la seva espiritualitat, però han aconseguit fer passar com ètica la amoralitat i en una societat acrítica com l'actual, ens ho empassem tot.

No, no hi ha grans canvis en la Humanitat i els que es puguin donar, possiblement siguin regressius. Eventualment si volguéssim trobar canvis definitius, hauríem d'anar des Heròdot enllà, on la historia no està escrita, sinó deduïda.

Sempre m'ha cridat l'atenció de quina manera ens passa desapercebut un fet decisiu que ha marcat el que és l'essència vital de gaire be tota la Humanitat, com ha sigut l'aportació que ens han fet alguns animals: el senglar (esdevingut porc), l'ovella, la cabra, la vaca, els galls, l'ase, el cavall, per descomptat el gos i molts d'altres que en oposició a l'actitud agressiva i feréstec d'altres animals com grans felins, plantígrads, rèptils i d'altres, gracies a una excepcional condició genètica, actualment gens divulgada i poc estudiada, van mostrar una disposició a la domesticitat propiciadora d'assentaments fixos de grups humans, que gradualment van evolucionar cap a assentaments tribals, nuclis poblacionals estables, més endavant ciutats, ciutats imperi i imperis.

De no haver anat així les coses, els assentaments humans no s'haurien fixat al terreny, la vida haguera esdevingut itinerant darrera la caça i qui sap si fins i tot a l'extinció de les especies animals i finalment a la desaparició de la pròpia Humanitat morta de desnutrició. L'agricultura s'hagués quedat sense néixer, ja que ni la modernitat fa possible l'agricultura itinerant.

Des que funcionem com éssers humans, aquest ha estat el fet més condicionant de tota l'existència. Avui, segurament tenim el privilegi d'estar-ne vivint un altre, l'aparició de la informàtica (no com religió, sinó com eina), no sabem on ens portarà, ni ho veurem, de la mateixa manera que aquella gent de fa 10.000 anys, no imaginaven que gracies a la seva intuïció i habilitat, en sortiria la base de tot el nostre sistema de vida.

De llavors fins ara només han passat 10.000 anys, de com ens anirà amb la informàtica en tornarem a parlar d'aquí 10.000 anys. Tenim temps, no cal córrer.